Castell de Llordà – Isona i Conca Dellà / Pallars Jussà

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I


Situació: A Llordà, poblet del municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) – Lleida.

Època: Segle XI - Romànic - Generalitat de Catalunya.* - Visitable.

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*  

Estat: Malmès. En els darrers anys s'hi han portat a terme treballs de restauració. 

Altres noms:

Accés - Visitat el 17/08/2006:

0 - Circulant per la carretera C-1412b, (De Ponts a Tremp, passant pel Coll de Comiols) , i una vegada hem deixat enrere el poblet de Biscarri, aviat, entre els PK 37-38, a la dreta veurem un senyal (42 06 29.17 01 04 48.57), que per dues vegades ens indica per anar al castell de Llordà, distant uns 2 km.

La carretera que ens hi duu,  està asfaltada fins dalt, fins una raconada on ja es percep clarament que hem de deixar-hi el cotxe. La carretera continua encara un altre tros, ja sense asfaltar, fins una altra raconada, que és on hi deixa el cotxe la guia. Finalment, uns quants metres més i arribem al cercat que impedeix el lliure accés al recinte del castell.

Durant l'Agost, que es quan hi vam anar, deia un cartell que diàriament es podien fer visites guiades a les 17,18 i 19 hores.

Per més informació: Ajuntament d'Isona i Conca Dellà.

1 - Localització: N 42 06 58 E 01 05 26 - Altitud: 932 m.

Altres: Magnífica edificació. 

De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

El castell de Llordà és un gran conjunt casteller medieval situat en el punt més enlairat de tot un massís rocallós.

Aquest castell era força ben protegit, ja que està envoltat per cingles en tres dels seus costats: nord, est i sud, que funcionaven com a veritables defenses naturals, mentre que pel costat sud-est, on el terreny no és tan abrupte, és tancat per un mur.

Més enllà d'aquest mur s'ha localitzat una necròpolis vinculada al castell.

El castell és format per tres recintes successius.

El primer, que ocupa tot el planell del turó on s'assenta el castell, conté l'església de Sant Sadurní, consagrada el 1040, en ruïnes.

Més enllà, el segon recinte és delimitat per un mur que corre d'un costat a l'altre del precipici.

A l'extrem nord d'aquest mur s'alça una torre de guàrdia de planta quadrada i, al seu costat, una nau rectangular enrunada.

El recinte sobirà és situat l'extrem nord-est, al punt més alt del turó, i constituïa el nucli residencial, al qual s'accedia per un estret passadís, resguardat per un mur, arran mateix del precipici.

Hi trobem una construcció actualment restaurada del palau senyorial formada per una sala coberta per volta de canó amb dos arcs torals i espitlleres, pis superior amb la sala principal amb finestres geminades i un últim pis amb finestres de doble esqueixada.

Les cobertes devien ser d'embigat de fusta pels forats que es veuen al mur.

L'edifici pertany a l'arquitectura romànica llombarda.

A continuació, cap a ponent, es localitza un gran pati d'armes, amb un cos d'edifici rectangular a l'angle nord-oest, al qual s'atribueix la funció del cos de guàrdia; aquest cos és construït ran de la muralla que, en direcció nord sud, tanca el pati d'armes, i que integra, a més, dues torres de defensa.

El recinte jussà comprèn tot el que pugui restar del poblat no excavat allí existent, més les restes de la canònica amb la seva església i, finalment, el mur que tanca tot el conjunt, que discorre en direcció nord-est i sud-oest; molt proper a la part més meridional d'aquest mur, hi ha restes d'una altra possible torre de defensa.


L'església de Sant Sadurní és un edifici aïllat que forma part del conjunt del castell, actualment enrunat.

Té una planta de tres naus, amb les laterals més curtes, amb absis semicirculars; cobertes de volta de canó reforçades per arcs torals; pilars cruciformes separen la nau central de les laterals i dos arcs formers que comuniquen les naus amb la central.

Les obertures són d'arc de mig punt.

Es conserva part del campanar de torre afegit a l'angle sud-oest.

Hi ha decoracions d'arcuacions i lesenes, que inscriuen l'edifici clarament en el romànic llombard.

Al voltant de l'església trobem les restes d'una necròpolis vinculada al castell i al poblat existent a l'interior del recinte jussà.

Notícies històriques 

A llevant de la vila d'Isona, dalt els serrats de Llordà, s'alcen les restes de l'antic castell de Llordà.

A la segona meitat del segle X, Borrell II és amo del castell, que passarà a ser del seu fill Ermengol I, Comte d'Urgell i després d'Arnau Mir de Tost (1033), a qui s'atribueix la construcció del castell i l'església d'aquest.

El recinte passà a propietat de Valença, filla d'Arnau i casada amb Ramon V de Pallars Jussà.

Al segle XIII Ermengol VIII, comte d'Urgell empenyora amb el vescomte Guerau de Cabrera, com a garantia, el castell.

Al segle XIV, el castell ja pertany a la senyoria eclesiàstica del capítol de la Seu d'Urgell.

El castell ja no es va reformar ni ampliar després del segle XII.

Un dels primers esments de l'església es fa l'any 973, en què Borrell II fa donació d'aquesta a favor del monestir de Sant Serní de Tavèrnoles.

L'any 1040 es consagra l'església, poc després de ser adquirida per Arnau Mir de Tost, moment que correspon a la seva construcció.

L'any 1085 es produeix una segona consagració, d'un edifici ja existent, segurament després d'una reforma i potser la construcció del campanar que és clarament afegit amb posterioritat a la resta de l'edifici.

La datació s'ha fet per estil.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina. 

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Pallars Jussà : Veure en un mapa més gran.