Castell de Mora – Mora d’Ebre / Ribera d’Ebre

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


castell-de-mora-080913_502

castell-de-mora-080913_503

castell-de-mora-080913_505

castell-de-mora-080913_506

castell-de-mora-080913_518

castell-de-mora-080913_520

castell-de-mora-080913_525

castell-de-mora-080913_524

I T I N E R A R I 


Situació: Dalt del casc antic de la població de Mora d'Ebre (Ribera d'Ebre) – Tarragona 

Època: Castell d'origen islàmic, documentat des de l'any 1060.

Estat: Malmès. Actualment s'hi porten a terme treballs de restauració. No és accessible lliurament. És visitable, el castell està obert al públic per Setmana Santa, els mesos d'estiu i a l'hivern, els caps de setmana. Més informació al telèfon de l'Ajuntament de Mora d'Ebre.

Altres noms:

Accés - Visitat el 13/9/2008:

Cal localitzar l'edificació al nucli antic de la població (veure mapa Google). Es pot aparcar còmodament en un solar que hi ha a tocar de l'edificació.

Localització: N 41 05 38 E 0 38 26 - Altitud: 46 m.

Altres: L'estada ha coincidit amb la inesperada circumstància que aquesta edificació es troba en  procés de restauració. Així doncs la visita ha estat una mica incòmoda pels materials que es troben dispersos per l'obra, que dificulten la visita i al mateix temps minven qualitat a les fotografies.

Però aquesta particularitat, ha estat compensada per la gentil companyia de la senyora Míriam, jove i a la vegada apassionada guia del castell, que en una – avui – exclusiva visita guiada, ens ha estat acompanyant per aquesta bella i vella construcció.

Boniques vistes sobre l'Ebre.


De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

Situat al nord del nucli urbà de la vila de Móra d'Ebre, a la part alta del nucli antic i al costat de la riba dreta del riu, amb una gran vista d'aquest i de tot l'entorn.

Es tracta de les restes del castell formades per un gran recinte de planta irregular emmurallat, i en part defensat pel mateix desnivell del terreny.

En general, el recinte amida uns 110 metres de longitud de nord a sud i una amplada d'uns 35 metres d'est a oest.

El recinte s'estructura en dos nivells, el sector oriental situat en un nivell inferior que el sector septentrional, on segurament es trobava la part més genuïna de la fortificació.

De fet, el sector de llevant està delimitat per un flanc vertical i el riu Ebre.

El sector de ponent i de migdia es troba anivellat respecte el paratge i carrer del Calvari, amb un pany de muralla força gruixut que uneix dues grans torres de planta circular, més la porta d'accés actual.

Aquest pany de mur conserva alguns merlets.

Una de les torres presenta el basament atalussat, mentre que l'altra ha estat en gran part rehabilitada i s'identifica amb una torre fusellera, amb diverses espitlleres restituïdes en el parament.

La porta és d'arc de mig punt, integrada en un pany de muralla restituït i amb diverses espitlleres a la part superior.

Dins del recinte es localitza la presó, excavada al terreny natural de la zona.

En el camí d'accés a la part superior del recinte es localitzen diverses estructures com escales i petites estances cobertes amb voltes de canó.

En el recinte superior, de planta més o menys rectangular, es conserven alguns paviments i la porta antiga, en mal estat de conservació.

També es conserven restes d'encaixos per a bigues i diverses filades d'espitlleres.

S'han localitzat cisternes durant les últimes campanyes d'excavació a la zona de l'albacar.

La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb abundant morter.

Determinats panys de mur conserven restes de revestiments arrebossats.

Notícies històriques

El castell de Móra, d'origen andalusí, és documentat per primera vegada al voltant del 1060, quan el cavaller Mir Geribert, net del comte Borrell IV, va fracassar en l'intent de conquerir la fortalesa musulmana i va morir durant l'atac.

L'any 1153, el castell de Móra va ser conquerit per l'exèrcit del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

El 1174 és documentat en una donació de diferents fortaleses de Tivissa, Garcia i Marça, i entre elles l'esmentat castell, del rei Alfons I a en Guillem de Castellvell.

Des de l'any 1174 fins al 1837 Móra d'Ebre i el seu castell, van formar part del territori senyorial conegut amb el nom de baronia d'Entença i del qual també hi van formar part, entre altres, els actuals municipis de Falset, Tivissa, Masroig, Marçà, Garcia, Móra la Nova, Pratdip, Guiamets i Vandellòs.

En un principi aquest territori pertanyia a la família Castellvell però l'any 1242, amb el casament d'Alamanda de Castellvell amb Guillem d'Entença, totes les propietats passen a la família Entença.

L'any 1313, tota la baronia d'Entença passà al comte de Prades, l'infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II.

El primogènit del tercer Comte de Prades va morir abans que el seu pare i la baronia fou heretada el 1414 per la seva filla Joana de Prades que es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d'aquest manera, la Baronia d'Entença amb el llinatge dels Cardona.

A partir de la segona meitat del segle XVII el matrimoni de Catalina Antònia d'Aragó Folc de Cardona XIIa comtessa de Prades i XIXa senyora de la baronia d'Entença, amb Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, faria que la baronia passes a propietat de la castellana casa dels Medinaceli.

Els següents propietaris de la baronia foren els Fernández de Córdoba i la mantingueren fins l'abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841 en que l'Estat Espanyol passà a ser senyor jurisdiccional.

Vers el segle XV el castell fou fortificat donat el conflicte de la guerra civil contra Joan II.

Durant l'època moderna va patir diferents modificacions i reformes, a més de sofrí diferents atacs durant la guerra dels Segadors i la del Francès.

En la primera guerra Carlina el castell fou fortificat pels carlins, però igualment canonejat.

Vers la fi del segle XIX s'instal·là una caserna de la Guàrdia Civil a l'àrea est.

Per últim durant la Guerra Civil Espanyola del 1936 el castell fou fortificat de nou convertint-se en el centre de comandament i d'avituallament.

A les acaballes de la guerra la seva ruïna era total.

A conseqüència de les diferencies modificacions i reformes al llarg de la història és difícil de fer-se una idea exacta de com era aquest castell en època medieval.

Als anys 80 del segle XX, es van fer els primers treballs de recuperació per part de l'associació Amics del Castell, encara que no es seguí una metodologia arqueològica apropiada.

Entre el 28 de desembre de 1994 i el 4 de gener de 1995 es va realitzar un control arqueològic a la torre sud de planta rodona motivades per la intervenció arquitectònica en la consolidació d'aquesta donat que perillava i podia enderrocar-se fàcilment.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ribera d Ebre : Veure en un mapa més gran.