Castell de Sant Gervàs – Gavet de la Conca / Pallars Jussà

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Molt a la vora del poblet de Sant Miquel de la Vall, nucli de població del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) – Lleida.

Època: Segle X – Generalitat de Catalunya.* 

Protecció: BCIN – Generalitat de Catalunya.* 

Estat: Malmès. S'hi han fet treballs de restauració, que no sabem si en l'actualitat s'han donat per acabats. Lliurament accessible. Fàcil i còmode aparcament davant mateix de l'edificació.

Altres noms: Castell de Sant Miquel de la Vall – Generalitat de Catalunya.* 

Accés - Visitat el 10/10/2008:

0 - Procedents de Tremp i circulant per la carretera C-13 en sentit sud - Balaguer, abans de l'entrada al congost de Terradets, entre els PK 74-73 prendrem una desviació a mà esquerra (42 03 15.98 0 53 14.17), creuarem per un pont el pantà de Terradets i seguirem en direcció a Llimiana (Castell de Llimiana – visita opcional), circulant per la carretera LV-9121.

1 - Poc abans d’arribar a aquesta població, trobarem un trencall a la dreta (42 04 08.23 0 55 11.14), degudament indicat, que ens durà a Sant Martí de Barcedana primer, i a Sant Miquel de la Vall després.

Arribats a aquesta darrera població la travessarem i seguint les indicacions dels rètols que ens guien per anar al castell de Sant Gervàs, continuarem per una pista de muntanya, en molt bones condicions, i que en un recorregut d'uns dos quilòmetres, ens durà primer a la capella de Sant Gervàs (Romànic - segle XII) i finalment a les restes del castell.

2 - Localització: N 42 04 18.80 E 0 58 08.95 - Altitud: 978 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

El Castell de Sant Gervàs és un important conjunt arqueològic situat en un indret elevat del Montsec de Rubies.

És format per un gran recinte que inclou el castell pròpiament dit i les restes d'un poblat medieval amb l'església romànica de Santa Maria.

El castell té un mur que forma una planta triangular amb la torre de l'homenatge cilíndrica d'uns 15 m d'alçada adossada al costat est que, per les marques de les antigues voltes, es pot veure que tenia tres plantes.

Conserva la porta d'arc de mig punt adovellada.

El recinte tenia als angles tres bestorres, més baixes i de planta semicircular, comunicades pel pas de ronda i, pels forats deixats per les bigues, és possible que tinguessin planta baixa i dos pisos.

Adossat al sud del castell i dotat de muralla pròpia, hi ha el poblat, avui molt desfigurat, però on es distingeixen els habitatges i els carrers.

S'hi troba l'església de Santa Maria, diverses cases i un forn de calç.

L'església és una construcció del segle XII, d'una sola nau, amb l'absis semicircular i un bancal de pedra adossat a les parets laterals i occidental.

Per les restes trobades se sap que la coberta era d'encavallada de fusta.

De les cases trobades destaca una de tres habitacions que, per les seves dimensions i per la seva proximitat a l'església, se l'ha anomenat "Casa Rectoral".

Noticies històriques

A mitjans de segle X es construí la torre principal per tal de protegir el pas vers l'interior del Montsec.

S'hi anaren afegint el mur, les bestorres, el pati i l'església.

Al segle XII s'hi afegí un edifici per a residència dels castellans, una estança per al cos de guàrdia i cases a peu de la muralla per als vilatans que cercaven protecció, transformant la idea de castell en vilatge de frontera.

Al segle XII hi ha un període de decadència a causa de l'emigració, pestes i lluites feudals.

Al segle XIV les tropes del comte Foix assaltaren la vall i van fer tanta destrossa que obligaren a abandonar definitivament el vilatge.

El Consell Comarcal del Pallars va iniciar l'any 2007 un projecte de conservació i adequació de la torre del castell.

Vinculades a aquestes tasques es va realitzar una intervenció arqueològica amb l'objectiu de localitzar i documentar el mur de tancament est del recinte, el qual arrencava des de la bestorre i anava a entregar-se, originàriament, a la Torre del Homenatge.

En aquest espai també es van documentar diversos murs divisoris.

Les intervencions van permetre, a més, efectuar una primera aproximació a l'evolució del conjunt defensiu: una primera fase (s. X-XI), corresponent a la construcció de les estructures defensives, i una segona fase (s. XIII-XIV) corresponent al moment d'abandonament del castell.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa  de Google d'aquesta mateixa pàgina. 

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Pallars Jussà : Veure en un mapa més gran.