Muralla de Caldes de Montbui – Caldes de Montbui / Vallès Oriental

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Caldes de Montbui, població i municipi del mateix nom a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Època: Documentada des del segle XII - (Generalitat de Catalunya *.

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya *.

Estat: Regular. Durant els anys 1874/1875 – 2005 - 2010/ 2011 ha sofert nombroses intervencions- Generalitat de Catalunya *.

Altres noms:

Accés – Visitada el 14/08/2019:

Diferents localitzacions dins de la població. Cal passejar pausadament pels carrers de Caldes per trobar els diferents trams de muralla, entre altres interessants descobriments.    

Localització: Una de les varies localitzacions de restes de la muralla:  N 41 38 09.1 E 02 09 38.2 – Confluència dels carrers del Pont i del carrer Major. Altitud aprox. 203 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent i extensa  informació (Agost 2019):

Descripció

Ja l'any 1102 es documenta per primera vegada l'existència d' una muralla que envoltava la vila i que al llarg del temps va patir diverses reformes.

 La més important es documenta durant el s. XIV, moment en què el rei Pere III estableix a Caldes els Usos i Costums de Barcelona construint un hospital i reconstruint i ampliant la muralla.

 D'aquesta manera Caldes esdevé capital de la Vegueria del Vallès. 

La muralla es situava entorn de la ciutat en l'època medieval i això es fa visible en la forma tortuosa del centre històric de l'actual vila.

El que queda de muralla es situa principalment a la part de la riera, en el carrer Major tocant el Pont Romà, en part dels darreres de les cases del Pont, a Can Rius i a les Termes Victòria.

Això és degut a que en aquesta zona la muralla quedava més resguardada dels atacs perquè davant tenia la fossa natural que formava la riera i, per aquesta mateixa raó, per aquest costat no es podia expandir la ciutat.

Els fonaments de la muralla segurament existeixen en gairebé totes les cases del voltant del casc antic.

Entre els anys 1872 i 1875, durant el transcurs de la Tercera Guerra Carlina, es fortificà la vila amb un cos de pedra d'uns dos metres d'alçada, sobre el qual es bastiren cossos de tàpia fins assolir un mínim sis metres d'alçada.

 El cos de pedra presentava sageteres per facilitar la defensa. Segurament la façana de la cantonada entre el carrer del Pont i el carrer Major corresponen a aquesta fortificació.

El pany de mur presenta diferents fases, resultat de l'aprofitament d'estructures ja existents o que han estat danyades pels diferents atacs carlins.

El que millor es conserva és la torre de defensa d'una de les portes de la ciutat que es va fer servir com a presó. Té una estructura arquitectònica típica del sistema emmurallat i defensiu de l'Edat Mitjana. 

C/ Escanyacans

El carrer Escanyacans és un petit carreró que unia els portals del Pont i de Vic (actualment delimitat pel carrer de Vic i la plaça del Marquès i el carrer del Pont).

Formaria part del que s'anomena pas de ronda, corredor o corredossos, per a les edificacions adossades a la muralla.

Una possible hipòtesis sobre l'origen del topònim del carrer Escanyacans podria trobar-se en el mot "cans", documentat a l'alta edat mitjana com a sinònim d'enemic.

Tradicionalment l'atribució cronològica de la muralla es situa en l'any 1102 a partir dels estudis d'Enric Moreu-Rey (1962), data però, que no queda clarament contrastada amb les aportacions d'Anton Llobet Vall-Llosera de la traducció de l'original "Liber Antiquitatum".

Fins ara s'ha pogut documentar el traçat de la muralla medieval als números 2 (part de la muralla medieval), 6 (Part del pany de muralla i torre de planta quadrada) i 8 (Tram de muralla i mur del s. XVI que podria haver falcat la muralla protegint-la del torrent.

El carrer fa un revolt en angle recte; es pensa que el traçat d'aquest carrer podria correspondre amb el traçat d'època medieval, i possiblement el revolt en angle estaria en funció del perímetre de la muralla que tancaria la vila en aquest indret)

Amb la intervenció en el número 12 hi havia la possibilitat de poder documentar el traçat de la muralla medieval de Caldes, ja que en aquest solar devia haver tancat la vila pel nord-est.

Ara bé, cal dir que la intervenció realitzada a inicis del 2005 al solar núm. 6-8 ja va evidenciar que la muralla medieval es trobava a una cota superior, i que, per aquest motiu, era poc probable la possibilitat de trobar un tram de muralla en el solar núm. 12, ja que la cota d'aquest solar era més baixa.

Així doncs, durant la intervenció no es va poder documentar cap resta corresponent a la muralla medieval de Caldes. 

Igualment, es va poder documentar un tram de muralla que ha permès reconstruir-lo en alçat, uns 4 metres.

 La resta d'estructures localitzades són d'època de la construcció de la vivenda (finals segle XIX - inicis del XX).

Es tracta dels fonaments, dos dipòsits, dues basses de recaptació d'aigua, murs de contenció i de separació dels estables, un pou i part d'un forn per bullir els ossos del bestiar.

En la teulada de la casa, espai entre una biga de fusta i la paret, es va trobar un amagatall que contenia una petaca amb set monedes de la II República espanyola, datades de 1937: cinc monedes de 50 cèntims i dues monedes d'una pesseta.

Amb motiu de les obres en els solars número 2 del carrer Escanyacans i Vic 41, l'any el 2005, es va dur a terme una intervenció arqueològica.

 L'edifici es troba situat en el traçat de la muralla medieval, en un solar de planta lleugerament trapezoïdal delimitat pel carrer Major al nord, el carrer Vic a l'est i el carrer Escanyacans al sud.

 El solar està ocupat per dues edificacions diferenciades, amb entrades independents que aprofiten la muralla per edificar a banda i banda d'aquesta.

 Es va documentar un tram de muralla d'uns 7 m de llargada i 5 d'alçada aproximadament.

S'observen dues parts diferenciades, una part està bastida amb pedres rierenques de mida mitjana i la resta construït amb tàpia.

Encara que la muralla que envoltava la vila medieval de Caldes es troba documentada l'any 1102, la cronologia de la part documentada suposa una incògnita, ja que no va ser possible recuperar cap element que permetés establir la cronologia.

 L'any 2008 es van eliminar els elements moderns que dificultaven la visió de l'estructura, això va permetre observar un nou pany de mur d'uns 8 m de llarg, amb una tècnica constructiva idèntica de la muralla ben conservada.

Es va poder analitzar el procés constructiu de la tàpia i una reparació que es va fer en el 1er pis dins la qual es va identificar una vora de ceràmica datable entre finals del segle XIII i XIV, data antequem ... (?) de la construcció del mur.

Aquesta estructura podria ser un annex a la muralla com un cos de guàrdia, o podria seguir la línia de muralla amb un retrocés en l'alineació al arribar al portal de la ciutat per millorar-ne la perspectiva de defensa.

L'any 2012 es va dur a terme el seguiment arqueològic dels rebaixos de terres per construir un nou immoble a la finca 8-10 del carrer Escanyacans.

Aquesta obra integrarà el pany de muralla carlina conservat a la façana nord de la nova edificació.

C/ Major

Cal dir, però, que va permetre documentar part del contrafort del mur de façana del carrer Major de la vila de Caldes datat entre els anys 1874 i 1875.

 Aquest contrafort correspon a un pany de muralla per a la fortificació de la vila davant els atacs carlistes de la tercera guerra carlina.

Així mateix, també es va documentar un paviment de calç datat a inicis del segle XX i relacionat amb les activitats agrícoles del solar. 

Durant els mesos de març i abril de 2005 es va dur a terme una intervenció preventiva al carrer Corredossos de Baix número 26.

El control arqueològic vingué motivat pel projecte de construcció en rasa d'una nova línia de gas.

Entre els números 33 i 35 del carrer Corredossos de Baix es detectà, en la cantonada amb un carreró estret sense nom, un mur en direcció nord-sud, paral·lel al carrer Major, format per blocs regulars i irregulars amb morter calcari de tonalitat blanquinosa de 2'30m. l'estat de conservació era dolent ja que quedava afectat pels baixants de l'edifici del carrer Major número 33.

Possiblement el mur es correspon amb la fonamentació de la muralla medieval de la vila de Caldes al seu pas pel carrer Major.

És l'únic tram documentat al carrer Major de muralla; es troba uns 2'30 m a l'interior de les cases del carrer, fet que explica en part que no s'hagi conservat en la seva majoria.

C/ de la Muralla

Entre els anys 2010 i 2011 es documentà un tram de muralla en el subsòl d'aquest carrer, on aquesta es va aprofitar com a base per una barana.

 El parament de la muralla està format per un conjunt de blocs de pedra de grandària mitjana, lleugerament treballats i lligats amb morter de calç i sorra que presenta una disposició nord-sud i amb una amplada entorn els 60 cm.

 La potència observada oscil·la entre els 60 cm i els 140 cm.

 Interpretat com l'estructura defensiva construïda a l'oest de Caldes i que defensava la zona de la Riera de Caldes.

 El fet de no localitzar materials associats a la fonamentació d'aquest element impedeix establir una datació concreta, tot i que per la seva tipologia constructiva i els antecedents històrics podria correspondre a la muralla del segle XIV, ordenada construir pel rei Pere III.

Tram Molí de l'Esclop

Entre els dies 9 i 18 de maig de 2011 l'ajuntament de Caldes de Montbui va promoure el projecte d'urbanització i millora del Passeig Riera, la Fase II del qual contemplava la urbanització de l'espai entre el pont de Can Rius i el carrer de Santa Susanna.

 El projecte preveia l'anivellament i acondicionament del terreny actual, la pavimentació de la zona i el desenrunament del Molí de l'Esclop, per la qual cosa es va fer necessari el seguiment i control arqueològic de les obres.

 Els treballs es van realitzar en dos punts diferenciats del conjunt: la zona del Molí de l'Esclop i la zona de Muralla i bassa.

Pel que fa a la zona de la muralla, es va procedir a l'extracció de terres i runes abocades en el passat amb l'objectiu d'aconseguir el nivell de pavimentació que el projecte d'urbanització havia previst.

 Un cop retirat aquest nivell de runa, es va identificar un conjunt d'estructures arquitectòniques que foren associades als dos elements edificats que configuren aquest espai, d'una banda la muralla baix medieval de Caldes, en el seu tram oest (amb una bestorre, un nou tram de muralla i les restes del portal de Santa Susanna) i, d'altra, la bassa del Molí de l'Esclop, adossada al pany de muralla. 

Respecte al tram de muralla, té unes dimensions de 27,40m de longitud, 0,80m d'amplada mitjana i entre 3,5 i 4,10m d'alçada (cal mencionar que les imatges antigues mostren una alçada d'entre 7 i 8m).

Està composta per una cara vista exterior formada per blocs de pedra sense treballar i ben alineats, i per un reble intern molt compacte format per blocs de pedra de diferents mesures i mortes de calç i sorra. Quant a la datació, gràcies a les fonts documentals i al tipus constructiu es pot establir entorn del segle XIV.

La bestorre localitzada presenta les mateixes característiques que la resta de torres conservades a la trama urbana de Caldes: estructura independent que recolza directament sobre el pany de muralla, amb una llargada màxima de 5,20m i una amplada de 2,30m.

El sistema constructiu no varia respecte al del tram de muralla. Cal destacar que el rec que porta aigua a la bassa del molí passa per sota de la bestorre, la qual cosa es deuria a una modificació d'entre finals del segle XIX i principis del XX.

 La realització d'un sondeig a l'interior de la torre donà resultats negatius, donat que aquesta va ser buidada durant la construcció del rec i reomplerta posteriorment.

 L'estat de conservació d'aquest element és dolent, havent patit un trencament en la banda exterior de la qual sols es conserven 2m d'alçada, mentre que als laterals es conserven fins a 4m.

Finalment, a l'extrem sud del tram de muralla es localitza una estructura adossada a la mateixa, corresponent a les restes del portal de Santa Susanna, d'una alçada de 7,5m i una amplada que varia entre els 0,95m, a la part més alta, i l'1,85m a la base.

 El mur està format per blocs de pedra alineats, mínimament treballats i de forma rectangular.

Aquesta estructura es troba parcialment conservada per sota del paviment de la Pujada de Santa Susanna, les restes actualment visibles presenten un estat de conservació bo.

Per sota d'aquesta estructura també passa el rec que porta aigua cap a la bassa del molí.

Aquest rec es construeix en un moment en que l'estructura ja està parcialment derruïda i es realitzen dues obertures a la seua base per a facilitar el pas de l'aigua.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions relacionades:

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: