Torre del Telègraf – El Vendrell / Baix Penedès

Valoració: 2 vots.
espereu…

És una edificació del segle XIX

F O T O S


torre-del-telegraf-comarruga-070623_508

torre-del-telegraf-comarruga-070623_504

torre-del-telegraf-comarruga-070623_501

Fossat.

I T I N E R A R I 


Situació: A Coma-ruga, barri marítim de la localitat del Vendrell (Baix Penedès) – Tarragona.

Època: Segle XIX. És la torre nº 54 de la línia de torres de Telegrafia Òptica civil, del ramal de  Valencia a Barcelona.

Estat: Malmesa, però encara manté en peus les quatre parets. No és accessible lliurament. Tot i que havia estat envoltada per un tancat de tela metàl·lica, ara pràcticament destrossat, la dificultat principal rau en l'existència encara avui en dia, d’un respectable fossat excavat a la roca, a més de que no té cap obertura a nivell de carrer.

Altres noms: Torre dels masos - Generalitat de Catalunya.*

Accés - Visitada el 23/06/2007:

Al mapa de Google veurem aquesta torre plantada al carrer de les Clotes, a El Vendrell.

Localització: N 41 11 33.19 E 01 30 31.49 – Altitud: 114 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

Antiga torre de telègraf situada a la part alta de la urbanització dels Masos de Coma-ruga, bastida damunt una roca, a 112 m d'alçada.

Té la particularitat d'estar rodejada d'una profunda fossa excavada a la roca, tret característic de les torres de telegrafia militar.

Es compon de planta baixa amb sòcol, dos pisos i cornisa a la part superior.

Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra feta de pedra entre aquesta última i el primer pis.

S'observen les tres espitlleres en disposició regular a cadascuna de les parets de la planta baixa.

Les obertures, les finestres i la porta d'accés elevada del primer pis, de les façanes oposades, han estat reduïdes i tenen llindes i brancals de pedra.

A més s'han fet més obertures petites i espitlleres als diferents pisos.

La torre és feta de maçoneria arrebossada i no conserva la coberta.

Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Sant Antoni (Altafulla), situada a 13 km i amb la torre posterior del turó del Gavatx a l'Arboç, a 11,2 km (desapareguda).

La següent torre posterior a la torre del Gavatx (desapareguda) seria la torre de Vilafranca del Penedès, situada a 11,8 km, també desapareguda.

Aquesta última torre comunicava amb la torre posterior de la Guàrdia (Subirats), situada a 9,2 km.

Notícies històriques

Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera.

La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.

La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia.

Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.

Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.

Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.

La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.

A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.

Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.

Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.

Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.

Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.

D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Al terme municipal del Vendrell, hi trobarem varies edificacions:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.