Torre del Veguer – Sant Pere de Ribes / Garraf

Valoració: 1 vot.
espereu…

 F O T O S


torre-del-veguer-101211_503

I T I N E R A R I


Situació: En terrenys del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) – Barcelona.

Època: Edificació ja documentada el segle XIV - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Durant el segle XIX es van fer importants reformes, donant-li aparença de castell neogòtic. Propietat privada. En l'actualitat, des de 1994, acull la Bodega Torre del Veguer (D.O. Penedès), entitat promoguda per la família Ferrer - Vidal, dedicada a la criança i elaboració de vins de Reserva y Gran Reserva. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitada el 11/12/2010:

Diferents accessos, segons procedència del viatger. A títol orientatiu, descrivim el que hem realitzat nosaltres:

0 - Sortim de la localitat de Sant Pere de Ribes. Al final del carrer Major s'inicia la carretera local BV-2112, amb destinació Vilanova i la Geltrú. Continuem. 

1 - Creuem per sota de l'autopista C-32 i en un lloc situat a les coordinades N 41 14 46 E 01 44 50, entre els PK 3 i 2, prenem un trencall a mà dreta, degudament indicat per anar a la Torre. El camí pel que circularem ara és un camí de terra, transitable sense problemes .

2 - Ben aviat trobarem un altre trencall (41 15 07 01 44 23) on continuarem per l'esquerra, passant per davant de la bonica edificació coneguda amb el nom de Can Martí del Mas Roig, que presenta unes curioses garites a cada costat.

Al cap de ben poc ja veiem a la nostra esquerra l'edificació buscada. Trobarem a la dreta una  ampla esplanada per poder aparcar còmodament el vehicle, i on al davant arrenca un curt camí que ens aboca a la porta d’entrada d’aquesta edificació, des d'on es pot admirar aquesta encisadora construcció. Davant de la façana principal llueix un ampli jardí entapissat de gespa.

L'estat de la casa és impecable. L'edifici i el jardí estan encerclats per una tanca, aïllats dels camps de conreu que els envolten, farcits de ceps, a data d'avui sense fruit ni fulles.

3 - Localització, situats davant de la porta d’entrada: N 41 15 02 E 01 44 03 - Altitud: 94 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.* ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

Casal fortificat.

Molt transformat a partir del 1882.

El conjunt es troba situat aproximadament a un kilòmetre del palau dels Solers, no gaire lluny de Can Martí.

Es tracta d'una construcció aïllada, bastida en la seva major part en el segle XIX sobre la base de l'anterior edifici medieval, del qual es conserven alguns elements: porta d'accés d'arc de mig punt i contraforts a l'exterior, i arcs de mig punt i ogivals a l'interior.

La reforma efectuada al segle passat, va seguir pautes estètiques inspirades en l'arquitectura medieval.

L'element més remarcable és la torre de planta quadrada amb merlets, matacà i petites torres amb espitlleres als angles.

Notícies històriques

La torre del Veguer era una antiga possessió senyorial.

La quadra del Cortei on es troba situada, apareix documentada des del 1358, moment en què era senyor Guillem de Cortei.

Aproximadament, l'any 1400 en aquest indret va ser fundat un monestir anomenat Sant Jeroni de Montolivet i habitat des del 1413 pels frares jerònims.

Pocs anys desprès, els monjos van abandonar el lloc.

Posteriorment la quadra del Cortei va passar a possessió de Gaspar d'Avinyó.

Un descendent d'aquesta branca, Frederic d'Avinyó, va llegar l'any 1601 la propietat a la seva filla, casada amb un membre de la família Vilafranca.

Durant l'etapa de possessió dels Vilafranca, la quadra del Cortei va passar a ser coneguda com a Torre del Veguer, segurament pel fet que un vilafranquí ostentava la vegueria.

L'any 1812 l'industrial vilanoví Josep Ferrer i Vidal va adquirir la propietat i es van fer grans modificacions a l'edifici, però conserva encara alguns dels elements d'èpoques anteriors.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina. 

Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació



Garraf : Veure en un mapa més gran.