Torre Pallaresa – Santa Coloma de Gramanet / Barcelonès

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S


torre-pallaresa-100605_701

torre-pallaresa-100605_504

torre-pallaresa-100605_702

I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Santa Coloma de Gramanet, municipi de la comarca del Barcelonès (Barcelona).

Època: Segle XVI - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.* 

Estat: Aparenta un bon estat. De propietat privada. No tenim constància de que sigui visitable.

Altres noms: Antigament se la coneixia com a Castell de Carcerenya - Generalitat de Catalunya.*

Accés - Visitada el 05/06/2010:

Hem localitzat aquesta edificació a través de Google Earth. Hem determinat unes coordenades d'aproximació. Coordenades que una vegada introduïdes al nostre navegador, ens han dirigit i situat amb precisió a l'inici del Camí de Sant Jeroni de la Murtra.

A partir d'aquí hem circulat per un camí de terra, força polsegós. Una mica més endavant, i degudament indicada hi ha una desviació a l'esquerra, que ens situa davant mateix d'una porta d'entrada a l'extens terreny que envolta aquesta torre.

Localització: Inici del camí a Sant Jeroni: N 41 27 40  E 02 13 01

Situació de l'edificació: N 41 27 52.4 E 02 13 04 - Altitud: 99 m.


M A P A orientatiu del recorregut. Tot i que el disseny de la darrera part no és correcte, és fàcil d'interpretar. 


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

La Torre Pallaresa s'aixeca a la vall reclosa de Carcerenya de la serralada litoral, prop de la depressió del congost del riu Besòs.

S'hi arriba per una pista des de la població de Santa Coloma, municipi al qual pertany, i queda separada del terme de Badalona per la serra o "Mirador de Sant Jeroni", que assenyalava la fita entre les seves propietats i les del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

L'edifici actual és el resultat d'una remodelació total feta el segle XVI sobre una edificació anterior.

Per emmarcar el cos preexistent es van construir dues torres d'alçada desigual, amb galeria o mirador d'arcs rebaixats.

A la base de la torre de la dreta, més baixa, s'hi construí la capella.

A la torre de l'esquerra, de cinc pisos, cal destacar-hi dues finestres amb els suposats retrats de Carles V i d'Isabel de Portugal.

El cos central fou ampliat i també acabat amb una galeria d'arcs rebaixats.

Tret d'un finestral trilobat gòtic, la resta d'obertures amb guardapols mixtilini, combinats amb bustos, medallons i decoració de grotesc, són excel·lents mostres de l'estil renaixentista a Catalunya.

El portal d'accés a l'edifici, "a la romana", emmarcat per pilastres amb capitells jònics, amb les volutes a la inversa, i coronada amb frontó clàssic, és d'estructura i detalls similars al de la casa de l'Ardiaca de Barcelona.

Segons Duran i Sampere, als motius decoratius, s'hi pot endevinar la mà d'artistes francesos i castellans, a més de la d'artistes autòctons.

L'edifici es disposa entorn d'un pati interior, amb una gran escala descoberta que condueix al pis superior i un pòrtic o galeria al fons, d'arcs apuntats i columnes nummulítiques.

A l'interior destaquen dues llars de foc amb decoració similar a la de portes i finestres, amb escuts nobiliaris.

Envolten la Torre jardins i pèrgoles construïts pels darrers propietaris.

Al portal del recinte hi ha el sumptuós escut de Joan Cardona.

Notícies històriques

A la vall de Carcerenya, documentada des del 1012, s'hi establí un mas i el llinatge del mateix nom (els membres del qual esdevingueren ciutadans de Barcelona), documentat des de mitjan segle XIV (1342).

A inicis del segle XV (1399), el mas passà a mans del cavaller Jaume Pallarès.

El 1520 adquirí la Torre i la finca el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Cardona.

Sembla que fou un homònim seu, bisbe titular de Barcelona, qui, al tercer decenni del segle XVI va transformar l'edifici en un gran casal renaixentista.

El 1543 l'emperador Carles I li concedí el títol de castell.

Vers el 1561 passà a ser propietat de la família Caçador que la posseí per espai de tres-cents anys.

El 1867 l'adquirí el fabricant Albert Coll i Valls i el 1917 passà a possessió de la família Ribera, que l'habità temporalment.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ver Barcelonès en un mapa más grande.

A L T R E S 


monestir-de-sant-jeroni-de-la-murtra-100605_501

monestir-de-sant-jeroni-de-la-murtra-100605_504