Torre Sobirana – Barcelona / Barcelonés

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


torre-sobirana-100605_508

torre-sobirana-100605_510

torre-sobirana-100605_704

I T I N E R A R I


Situació: Dins dels jardins del Parc del Laberint, a Barcelona. (Comarca del Barcelonès). Al districte d'Horta - Guinardó. 

Època: Edificació documentada des del segle XI - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Avui en dia, la part superior d’aquesta torre, molt reformada, sobresurt  de les edificacions que es van convertir en un Palauet, actualment molt deteriorat, fins el punt de que no és possible la visita al seu interior.

Als voltants, hi ha disposades varies zones d'aparcament gratuït.

Altres noms: També anomenada Castellfortí i/o Torre Sobirana de Can Llupià - Generalitat de Catalunya.*

Accés - Visitada el 05/06/2010:

L'entrada principal al Parc està al carrer Passeig dels Castanyers, davant mateix del Velòdrom d'Horta. Hi ha una altra entrada, al carrer Germans Desvalls.

Localització: N 41 26 20 E 02 08 48 - Altitud: 172 m.

La zona de l'entrada al parc és d’accés gratuït. Per visitar els jardins, inclòs el Laberint, cal pagar entrada. A data d'avui costa 2,17 € per persona adulta.

Altres: A la vista dels preciosos i extensos jardins, i també de les pretensioses edificacions que l'esquitxen,  recordem aquella dita de Mel Brooks, a la pel·lícula "La loca historia del mundo", ES BUENO SER REY !!! :


De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,ens complau extreure la següent informació: 

Descripció

Situat al districte núm. 7, Horta-Guinardó, a l'interior del laberint d'Horta.

La torre sobirana és el vestigi més antic que resta d'aquest conjunt històric.

Sobresurt de les edificacions que configuren el palau del marquès de Llupià, a l'entrada dels jardins del Parc del Laberint.

D'aquest nucli més antic també formen part una nau de planta rectangular capçada per un absis i un recinte anular que arrenca de les parets d'aquesta nau encerclant la torre.

La torre, de planta rodona i acabada amb merlets, sobresurt sis o set metres per sobre del terrat de la mansió.

La base es pot veure a l'interior de la planta baixa, en un semi soterrani que s'utilitzava com a celler.

La torre es va construir sobre la roca viva i l'alçada i la porta primitiva no s'han pogut determinar.

L'estança rectangular fa 9 metres de llarg i 3 d'ample i està cobert amb volta de canó.

A la paret de migjorn hi ha dues portes, d'arc de mig punt adovellat, que son les úniques obertures d'aquesta estança.

Aquesta estança no té cap superfície de contacte amb la torre però el recinte anular carrega sobre les parets nord i sud de la torre.

Aquesta estructura està coberta amb volta; una trompa salva l'angle interior de carrega de la volta amb la cara externa de la paret nord de la nau.

Notícies històriques

Aquesta torre probablement es bastí al segle XI i es van afegir altres estructures al segle XII.

El primer propietari conegut és Pere Marquès, notari de Barcelona, que al segle XIV la vengué a Berenguer Saera, membre d'una família de comerciants de Manresa.

Coneguda també com a Torre superior d'Horta, durant el segle XV va ser comprada pels Vallseca i passà a anomenar-se torre Vallseca.

En extingir-se el llinatge dels Vallseca per línia masculina, el segle XVI passà als Roger, per matrimoni amb una Vallseca.

Al segle XVII, per execució d'una hipoteca, passà a mans del Capítol de la Seu de Barcelona.

Després fou venuda a Gabriel Honofre Russell, però el 1699 fou recuperada pels descendents dels Roger, ja amb el nom de Llupià, per casament d'una roger amb el marquès de Llupià.

Al segle XVIII, Josep Antoni Desvalls, nét d'Emmanuela de Llupià i marquès consort d'Alfarràs, va transformar la torre en palau.

La família Desvalls mantingué la propietat fins l'any 1967 quan va ser permutada amb l'ajuntament de Barcelona, el qual inicià un projecte de millora del jardí per donar-li un us públic.

A partir de 1986 s'hi instal·la l'Escola Taller de Rehabilitació del Patrimoni de Barcelona, amb la finalitat de restaurar aquest palau.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Barcelonès : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S 


Diferents vistes del Parc del Laberint:

torre-sobirana-100605_602-603

torre-sobirana-100605_569

torre-sobirana-100605_572

torre-sobirana-100605_576

torre-sobirana-100605_586

torre-sobirana-100605_575